Història
El nom de “Montichervo”, denominació amb què apareix Montitxelvo en els documents antics, deriva del topònim llatí “Montis cervus” o “muntanya del cervo”, possiblement referit al Tossal de la Creueta.
L'aparició de restes arqueològiques de l'Edat de Bronze i del Neolític en l'entorn del nucli urbà, fa pensar en una zona poblada des de temps prehistòrics. El terme municipal, donada l'existència d'una vila i d'una necròpolis en la partida d'El Plà fa indicar que estava ocupat amb tota certesa en època romana. D'allí procedix la famosa làpida funerària que es conserva en la Casa de la Cultura. L'abundància d'aigua, la fertilitat de la terra i la seua posició estratègica al peu del pas de Les Penyes Albes entre els regnes de taifes de Daniya i Saiti (Dénia i Xátiva) fa sospitar un intens poblament durant l'època medieval andalusina.
La primera referència escrita sobre el poble apareix en un document de 9 de juliol de 1343, en el que Pere II de València, Pere El Cerimoniós, dóna Montitxelvo, Terrateig i Castelló de Rugat a Vidal de Vilanova, per mil sous reials, per la qual cosa, després de la conquista, Montitxelvo pertany a este senyor feudal el qual, construiria un castell en 1.318 i poc després, en 1.364, annexaria l’Alqueria de Nodrien. La població va pertànyer també, entre altres, a Didác Mercader i a la família de Vicente Marrades, el seu últim senyor territorial. Després de la colonització feudal, l'alqueria de Montitxelvo, va romandre poblada per musulmans. Així en 1534 tènia 50 cases morisques i eixe any s'erigix com a parròquia independent de la Pobla del Duc. En 1609 Montitxelvo va patir un gran despoblament com a conseqüència del decret d'expulsió dels moriscos. Llavors Montitxelvo comptava amb al voltant de 75 cases morisques, les quals van quedar deshabitades quasi en la seua totalitat. En 1646 només havien sigut repoblades 32, principalment la zona actual de plaça de l'Església i el carrer de Dalt.
Durant el segle XVIII, el nombre d'habitants va augmentar considerablement fins a arribar al mig centenar en 1794. Un segle després, l'augment poblacional va continuar augmentant fins a 1900 amb 819 habitants, i en 1910 a 820. Des de llavors fins a 1960 la població va quedar estancada. A partir de 1970 es produïx un descens poblacional degut a l'emigració. Del creixement del segle XVIII daten les cases del Ravalet i del segle XIX i XX són les més pròximes a la carretera. Este creixement va ocasionar un augment de les terres conreades, que es va materialitzar en el bancalament de grans extensions de muntanya i en l'ampliació dels regadius. L'economia actual del municipi es basa principalment en l'agricultura.
