La Festa de la Pansa
Presentació
 
Des de 2013, l’Ajuntament de Montitxelvo organitza la Festa de la Pansa durant l’últim cap de setmana d’agost. L’objectiu principal és recuperar una tradició pròpia del poble, lligada al cultiu de la vinya (principalment de raïm de Moscatell) i que va ser peça fonamental de l’economia i treball local en el passat.
 
Esta tradició estava pràctiment oblidada, però gràcies a l’esforç per part de l’Ajuntament i associacions locals, unit a la implicació dels veïns del poble, s’ha pogut recuperar, sent un èxit total d’assistència i participació, fomentant la cultura i turisme local. La Festa de la Pansa, a més, aglutina en un cap de setmana un conjunt d’activitats i actuacions lligades a la cultura valenciana que giren al voltant de l’activitat principal: l’escaldà de la pansa. Mitjançant aquestes activitats culturals es vol recuperar, revitalitzar i difondre el patrimoni natural, històric, etnològic i cultural local, així com fomentar el turisme i economia local.
 
Any rere any, la Festa de la Pansa va creixent i re-inventant-se, havent-se convertit en un cap de setmana festiu al nostre poble.
 

 

L’Elaboració de la Pansa: L’Escaldà
 
L’escaldà consistix en tallar el raïm i depositar-lo en cabassos de palma. El transport d’estos cabassos es feia tradicionalment amb cavalls i burros, normalment portant dos cabassos a cada costat. El raïm s’emmagatzemava en els riuraus, que són uns coberts ubicats prop del nucli urbà, on també es guardaven els canyissos, la pansa i tots els utensilis i efectes necessaris per a la seua elaboració.
 
Un element fonamental per a l’elaboració de la pansa és el “fornal”, constituit per una part inferior on es fa foc i una part superior on es col·loca una caldera metàl·lica circular “gegant”, d’uns 200 litres de capacitat. Es fa bullir l’aigua de la caldera i s’afegix sosa càustica i “sorrosca”, una planta que actua com a colorant natural per al raïm que s’introduirà a la caldera. Mitjançant “cases”, que són una espècie de coladors “gegants”, s’introduix el raïm a la caldera durant uns segons, per a que la pell del mateix es talle apropiadament. Això permetrà accelerar el procés d’assecat del raïm. Tot aquest procés és el que es coneix com l’elaboració de la pansa o escaldà de raïm.
 
Una vegada s'ha escaldat el raïm, es col·loca sobre canyissos que, al seu torn, es col·loquen de manera estructurada sobre el “sequer” dels riuraus. El periode d’assecat depén de les hores de sol diàries i de les condicions atmosfèriques (p.ex. pluges) mentre la pansa s’asseca.  Un periode comú es pot estendre des de finals d’agost fins a octubre. A més a més, alguns riuraus disposaven d’estufes que permetien l’assecat al cobert, mitjançant calor aplicada. Durant el periode d’assecat, era comú girar el raïm cada cert temps per a que s’assecara per ambdós costats.
 

 

Els Riuraus
 
Els riuraus són construccions típiques de Montitxelvo i de la zona utilitzades principalment per a l’elaboració de la pansa. Es trobaven/troben en un entorn rural, pròxim al nucli urbà i rodejats de cultius de secà, vinya i fruiters.
 
Són construccions senzilles de planta rectangular allargada i tancada en tots els seus fronts. El riurau tradicionalment s’estructura en tres espais. En primer lloc, es trova “el sequer”, o assecador, cobert amb teulada de teula àrab, normalment amb tres arcs, i que dóna pas a un segon espai, que és un pati descobert. L’accés al riurau es realitza a través del sequer. També sol existir un corral annex. Els materials de construcció emprats són principalment maçoneria, teula i atovó.
 
 
 
 
Les estufes
 
Les estufes són un element fonamental per a la modernització del procés d’elaboració de la pansa. Mitjançant les estufes, es podia elaborar panses de moscatell, de forma no natural, sense escaldar. Amb elles s’aconseguia, en dies de gota freda o pluges seguides, frenar el procés de floriment de la pansa i evitar que es fera mal bé, alhora que continuava el seu procés d’assecament.
 
Les estufes són cambres rectangulars, amb un sostre pla o amb revoltons. Les seues mides són variables, depenent del nombre de “tròlecs”, que són estructures metàl·liques que es desplacen per un sistema de rails (d’aquí el seu nom provinent de la llengua anglòfona). Els tròlecs normalment tenen doble capacitat, davant i darrere, i permeten emmagatzemar, de manera ordenada i vertical, fins a vint-i-sis o vint-i-huit canyissos a cada costat.
 
Les estufes consten, d’una banda, d’un forn situat a la part de baix que,  mitjançant una sèrie de canonades metàl·liques, distribueix el calor al llarg de l’estança on estan els tròlecs. Aquesta cambra està lluida per tal d’aprofitar al màxim el calor. La part frontal de l’estufa està tancada per grans portalons de fusta, que tenen una finestreta a través de la qual es controla, mitjançant un termòmetre, tot el procés d’assecament de la pansa. En la part davantera, l’estufa té un habitacle porxat, de gran altura, per a tenir un espai ample o cobert on poder realitzar les faenes de càrrega i descàrrega dels canyissos plens de raïm i pansa, per protegir-la de les pluges i oratge humit.
 

Formulari de cerca